TALAIXÀ 11,12,13 d’octubre

	SI VAS A HORTMOIER….PORTA ALICATES TALAIXÀ 11,12,13 d’octubre ALTA GARROTXA TROBADA EN DEFENSA DE LA TERRA
DIVENDRES 11 Comencem a montar tota la moguda (llenya, aigua, toldos i carpes…) DISSABTE 12 Matí : MARXA D’OIX A TALAIXÀ : quedem a les 9 :00 a Oix. Porteu l’esmorzar i el dinar. Migdia a Talaixà : Bateig del capgrós : l’elefant d’Hortmoier, nou símbol de la defensa de la vall. Tarda : Xerrades i debat amb grups vinguts d’aquí i d’allà explicant lluites locals contra projectes i plans destructors i especulatius. Nit : Festa i ballaruca amb grans artistes d’arreu. Porta el teu art i el que necessitis pel teu espectacle. DIUMENGE 13 Excursió per la vall d’Hortmoier. Dinar de germanor a Talaixà. Comiats i petons. NO US OBLIDEU Sac de dormir i tenda. El dinar del dissabte. El teu instrument de música. El vi, el cafè… Informació de les vostres lluites locals. i lluita i alegria ! NI ACOTATS ELITISTES NI DESPOBLAMENT RURAL	Aquest era l’explícit lema de la campanya contra l’intent de tancament i privatització de la Vall d’Hortmoier per convertir-la en una reserva de caça privada i elitista de la família Racionero. A l’any 1988, una gent de fora arriba a les nostres contrades amb aires de conquerir-ho tot, de trencar amb tot el que troba i fer-hi el seu domini a la seva manera i passant de tothom. Tanquen la vall i en fan fora els seus habitants; els seus diners són les seves raons. 37 entitats de la Garrotxa s’apleguen en la Coordinadora d’Entitats de Defensa de la Vall d’Hortmoier per lluitar perquè la vall d’Hortmoier continuí oberta a tothom com havia estat sempre i en defensa dels pocs habitants que hi restaven. La lluita aconseguí fer desaparèixer les tanques que hi barraven el pas, però els advocats i la Guàrdia Civil, que un trist dissabte ocupà tota la vall com en els millors temps franquistes, aconseguiren fer fora els darrers habitants de la vall. El coto de caça elitista és una realitat i cada any un centenar de militars, polítics, financers, més alguns botiflers de la comarca, s’apleguen per dur a terme una orgia de sang i fetge. En la darrera ja no en tenen prou de matar senglars, cérvols i muflons que ja maten cabres dels veïns. Aprofiten també per amenaçar a veïns i excursionistes : « nosaltres matem cabres, elefants i persones si fa falta ! » Ja n’hi ha prou ! En el llibre: Si vas a Hortmoier, Joan Forga, el president de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa escrigué una frase que, ara, després de la seva mort, ressona com un encàrrec que entre tots hem de complir: « Ja és hora de resoldre definitivament el tema d’Hortmoier i de tots els Hortmoiers que puguin aparèixer en el futur. »
Per tot arreu arriben notícies sobre grans projectes especulatius que s’apropien de més i més territoris per seguir alimentant la voracitat del desenvolupament capitalista. Tot i viure en l’època del desenvolupament sostenible i de la llibertat de la democràcia liberal, la degradació ecològica i social continuen tant o més accelerades que mai. El rosari d’injustícies i desastres que s’escampa per tot el planeta va acompanyat del cinisme més cru per part dels agents encarregats de mantenir l’ordre establert. Científics, buròcrates, negociants, i tot l’aparell de manipulació massiva (partits polítics-mitjans de comunicació) no es cansen de repetir que tots els problemes que ens preocupen seran resolts gràcies a la meravella de la tècnica i als seus esforços com a controladors de la situació. En plena societat de l’espectacle, el desenvolupament sostenible apareix com la vareta màgica que ho resol tot sense dir res. Per sort, sobre aquest taló tan fosc apareixen, aquí i allà, petites guspires que el van foradant mica en mica. Són aquestes petites lluites locals que s’encenen en el lloc i moment menys esperat, les que irrompen a l’escena pública i trenquen per moments la barrera de la desinformació massiva fent trontollar els pilars del discurs capitalista de la sostenibilitat. La fragmentació social i territorial en la que ens toca viure dificulta la coordinació de diferents lluites locals i ens obliga a centrar-nos quasi exclusivament en la nostra lluita. Tot i això, les petites lluites en contra de les mil cares del gegant comparteixen molt més del que solem recordar. És per això que aprofitant aquesta trobada en motiu d’un cas tan concret com el de la vall d’Hortmoier, ens agradaria aprofitar l’ocasió per convidar a persones i grups d’altres zones que estant-esteu protagonitzant lluites tan localitzades com aquesta a que vinguin a explicar-nos-les i de passada compartit uns dies d’esbarjo, debat, festa i demés activitats amb els quals volem rependre la lluita en defensa de la vall d’Hortmoier.
	AFEGEIX-T’HI
Sobren les raons per reobrir la lluita en defensa de la Vall d’Hortmoier. Per això convoquem una trobada a Talaixà per tal d’engegar una nova campanya per denunciar públicament la situació d’usurpació que encara viu la Vall d’Hortmoier. Volem tornar a posar el crit al cel per l’abandonament dels masos i terres d’Hortmoier i pels abusos perpetrats per l’empresa Ormoier SA, responsable de la indiscriminada obertura de pistes forestals en paratges naturals únics, així com de les amenaces per part dels caçadors del coto a excursionistes i veïns el passat hivern. Perquè creiem que les muntanyes son un espai de lliure accés, ens oposem a la usurpació del territori per part d’èlits caciquils. Perquè creiem que les muntanyes son un espai de convivència i llibertat, volem que se’n vagin aquests « senyoritos » disfressats de caçadors. Perquè entenem la conservació dels ecosistemes a través d’un aprofitament ecològicament adequat i local, sommiem amb una Vall d’Hortmoier habitada de bell nou.