VOLEM UN FUTUR OPTIMISTA !

 

Ens acusen sovint d'estar en contra del progrés, els que no volen acceptar que calen canvis substancials en el model de consum, en la despesa de béns, començant pel mateix territori, mai en pocs decennis s'havia donat un increment tan sobtat de la urbanització del país. Qualsevol que es pari des d'algun punt enlairat al voltant de la nostra ciutat a pensar una mica arriba a la conclusió de que Olot no pot seguir el ritme d'extensió urbana dels darrers anys, per la senzilla raó de que se'ns acabaria l'espai disponible, seria de bojos pensar que no ens queda més opció que matar tot el que és gras i els que vinguin després que s'espavilin.

Tanmateix a escala mundial cal un equilibri en la despesa per part d'una minoria d'afortunats, entre els que ens hi contem, i per tal de controlar els efectes del consum energètic que afecten el cada dia menys discutit canvi climàtic. Les opcions que cal prendre no les volen assumir els governants per que es troben captius dels grups de pressió econòmics;
haurà de ser la societat civil que aprofundint en les raons de fons es mobilitzi per trobar les solucions. Els nous plans urbanístics ténen un impuls depredaror que només a Olot comportaria construir cinc o sis túnels i una quinzena de giratoris, sempre per aguditzar encara més la supeditació al cotxe.

A la nostra ciutat hi ha dos temes, entre d'altres, que fan evident la necessitat i la oportunitat d'estratègies renovadores. La rehabilitació del nucli històric i la recuperació del tren.

La rehabilitació del nucli històric , la recuperació de la qualitat de vida a la ciutat compacte del nucli antic, amb personalitat i possibilitats d'esdevenir prou atractiu per joves estudiants o parelles que dinamitzin i renovin la seva capacitat de ser el centre relacional, comercial, lúdic i cultural i exemplifiqui la necessària recuperació del model urbà en que la mobilitat és facilitada en gran mesura per la proximitat i per modes de transport innovadors per contraposició al creixement "a la americana" que té molts més costos ambientals i econòmics. Aquestes opcions, formalment enteses per alguns representants municipals, no conten per res a la pràctica en el nou planejament.
La recuperació del tren tornarà ser el factor, ja ho havia estat en el passat, que pot anivellar de veritat l'accessibilitat de la comarca. A més de ser una aposta estratègica de cares a la prevenció de l'efecte hivernacle que tard o d'hora han d'emprendre els governs de tot el món. No estem parlant de cap model obsolet sinó de les prestacions més modernes del tren, molt més adaptable al territori, especialment si és una mica complicat com el de la Garrotxa, segur, econòmic, còmode i modern. Cada vegada se senten més veus a favor i si no es tingut en consideració pel govern subsidiari de les grans obres públiques pel transport privat que es col·lapsen en pocs anys, i cal remodelar tot sovint, i pels lobis d'automòbil i benzines que encara tenen moltíssima força.
Res pot explicar ni justificar que un govern municipal encapçalat per en Lluís Sacrest que havia de portar renovació dels sectors més progressistes de la ciutat persisteixi i fins i tot aguditzi les tendències i els errors de l'anterior i hagi formulat uns plans d'acció per la sostenibilitat tan mancats de contingut a la pràctica i contradictoris amb la seva motivació original.